Les factures dels subministraments

Les factures dels subministraments

-El rebut de l'aigua

Al rebut de l'aigua, com a tots els rebuts de subministrament, hi surten les dades que identifiquen el titular, el número de contacte, el de la factura, l'adreça on es presta el subministrament, etc.

-El rebut del gas

Al rebut del gas també s'hi indiquen les lectures dels comptadors.

-El rebut del subministrament elèctric

En aquest rebut s'hi mostren les lectures del comptador d'energia elèctrica durant un període determinat de pagament (habitualmente, uns dos mesos).

-El rebut del telèfon i de les comunicacions

Aquest rebut se sol pagar mensualment.

La calefacció

-La calefacció

Una de les necessitats bàsiques dels éssers humans, arreu del món i al llarg de la història, és protegir-nos del fred.
Els sistemes de calefacció que fem servir als nostres habitatges des del segle XIX es basen en un circuit de tubs amb aigua que, distribuïts per tota la casa i connectats a una sèrie d'emissors de calor (radiadors), reparteixen el calor generat per una caldera.




La caldera pot ser individual, centralitzada, per a un bloc de pisos o un grup d'habitatges, o comunitària, en què una central tèrmica proveeix d'aigua calenta tota una població.
L'energia que utilitzen les calderes ha canviat al llarg de la història. El carbó que es va fer servir durant dècades ha estat substituït, de mica en mica, pel gas i per l'electricitat. Les calderes grans també utilitzen gasoil. Per aprofitar tota la calor que es genera a la instal·lació de calefacció d'un habitatge, cal que estigui ben aïllada. I amb aquest objectiu s'utilitzen materials aïllants diferents.

-El termòstat

Per regular la temperatura d'un habitatge es fa servir el termòstat. La major part dels termòstats es basen en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se quan la temperatura augmenta. S'utilitza un fleix amb dues làmines unides de dos metalls diferents (coure i ferro, per exemple).

El gas

El Gas

El gas és un combustible fòssil, més net que el carbó i el petroli, que fem servir per cuinar i tenir aigua calenta i calefacció a la llar.

Pot arribar fins a les cases en estat gasós, a través de gasoductes, o liquat dins les bombones (GLP: gas liquat del petroli), com el butà i el propà.
Cada gas te les seves característiques pròpies:
-El butà es pot col·locar dins o fora dels habitatges, però amb les limitacions que imposa la temperatura.
En un ambient fred, la vaporització és molt petita; mentre que si les temperatures són altes (més de 50ºC) és perillós, ja que la pressió augmenta considerablement.

-Els envasos de propà no es poden ubicar a l'interior dels edificis o locals, a causa de la pressió elevada que suporta el gas dins les bombones. El propà és més adequat per zones fredes.

-El gas natural s'utilitza sense cap mena de limitació de cabal ni temperatura.

-Caldera

La caldera és un element comú a totes les instal·lacions de gas (ja siguin de gas natural o GLP). En ella hi té lloc la combustió del gas i l'aprofitament de l'energia generada per escalfar l'aigua.
Perquè el rendiment d'un aparell de gas sigui òptim és imprescindible que la combustió sigui completa. Això és fàcil de veure amb el color de la flama. Comprova el color de les flames de la cuina i la caldera de l'aigua. Si no és blava, avisa un tècnic per netejar o reparar els cremadors.