Una de les necessitats bàsiques dels éssers humans, arreu del món i al llarg de la història, és protegir-nos del fred.
Els sistemes de calefacció que fem servir als nostres habitatges des del segle XIX es basen en un circuit de tubs amb aigua que, distribuïts per tota la casa i connectats a una sèrie d'emissors de calor (radiadors), reparteixen el calor generat per una caldera.
La caldera pot ser individual, centralitzada, per a un bloc de pisos o un grup d'habitatges, o comunitària, en què una central tèrmica proveeix d'aigua calenta tota una població.
L'energia que utilitzen les calderes ha canviat al llarg de la història. El carbó que es va fer servir durant dècades ha estat substituït, de mica en mica, pel gas i per l'electricitat. Les calderes grans també utilitzen gasoil. Per aprofitar tota la calor que es genera a la instal·lació de calefacció d'un habitatge, cal que estigui ben aïllada. I amb aquest objectiu s'utilitzen materials aïllants diferents.
-El termòstat
Per regular la temperatura d'un habitatge es fa servir el termòstat. La major part dels termòstats es basen en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se quan la temperatura augmenta. S'utilitza un fleix amb dues làmines unides de dos metalls diferents (coure i ferro, per exemple).
No hay comentarios:
Publicar un comentario