Les factures dels subministraments

Les factures dels subministraments

-El rebut de l'aigua

Al rebut de l'aigua, com a tots els rebuts de subministrament, hi surten les dades que identifiquen el titular, el número de contacte, el de la factura, l'adreça on es presta el subministrament, etc.

-El rebut del gas

Al rebut del gas també s'hi indiquen les lectures dels comptadors.

-El rebut del subministrament elèctric

En aquest rebut s'hi mostren les lectures del comptador d'energia elèctrica durant un període determinat de pagament (habitualmente, uns dos mesos).

-El rebut del telèfon i de les comunicacions

Aquest rebut se sol pagar mensualment.

La calefacció

-La calefacció

Una de les necessitats bàsiques dels éssers humans, arreu del món i al llarg de la història, és protegir-nos del fred.
Els sistemes de calefacció que fem servir als nostres habitatges des del segle XIX es basen en un circuit de tubs amb aigua que, distribuïts per tota la casa i connectats a una sèrie d'emissors de calor (radiadors), reparteixen el calor generat per una caldera.




La caldera pot ser individual, centralitzada, per a un bloc de pisos o un grup d'habitatges, o comunitària, en què una central tèrmica proveeix d'aigua calenta tota una població.
L'energia que utilitzen les calderes ha canviat al llarg de la història. El carbó que es va fer servir durant dècades ha estat substituït, de mica en mica, pel gas i per l'electricitat. Les calderes grans també utilitzen gasoil. Per aprofitar tota la calor que es genera a la instal·lació de calefacció d'un habitatge, cal que estigui ben aïllada. I amb aquest objectiu s'utilitzen materials aïllants diferents.

-El termòstat

Per regular la temperatura d'un habitatge es fa servir el termòstat. La major part dels termòstats es basen en la propietat que presenten els metalls de dilatar-se quan la temperatura augmenta. S'utilitza un fleix amb dues làmines unides de dos metalls diferents (coure i ferro, per exemple).

El gas

El Gas

El gas és un combustible fòssil, més net que el carbó i el petroli, que fem servir per cuinar i tenir aigua calenta i calefacció a la llar.

Pot arribar fins a les cases en estat gasós, a través de gasoductes, o liquat dins les bombones (GLP: gas liquat del petroli), com el butà i el propà.
Cada gas te les seves característiques pròpies:
-El butà es pot col·locar dins o fora dels habitatges, però amb les limitacions que imposa la temperatura.
En un ambient fred, la vaporització és molt petita; mentre que si les temperatures són altes (més de 50ºC) és perillós, ja que la pressió augmenta considerablement.

-Els envasos de propà no es poden ubicar a l'interior dels edificis o locals, a causa de la pressió elevada que suporta el gas dins les bombones. El propà és més adequat per zones fredes.

-El gas natural s'utilitza sense cap mena de limitació de cabal ni temperatura.

-Caldera

La caldera és un element comú a totes les instal·lacions de gas (ja siguin de gas natural o GLP). En ella hi té lloc la combustió del gas i l'aprofitament de l'energia generada per escalfar l'aigua.
Perquè el rendiment d'un aparell de gas sigui òptim és imprescindible que la combustió sigui completa. Això és fàcil de veure amb el color de la flama. Comprova el color de les flames de la cuina i la caldera de l'aigua. Si no és blava, avisa un tècnic per netejar o reparar els cremadors.

L'aigua

-L'aigua

L'Organització Mundial de la Salut estima que al voltant de 1.100 milions de persones no tenen accés a un sistema de subministrament d'aigua capaç de proveir un mínim de 20 litres d'aigua neta per persona i dia (la capacitat d'un dipòsit comú), i que 2.400 milions no disposen de cap sistema de tractament d'aigües brutes.
A les ciutats, l'aigua circula per dues xarxes independents:
-Xarxa de distribució: S'encarrega de la distribució de l'aigua tractada per al consum, anomenada aigua  potable. El circuit va des dels pantans i els rius fins a les plantes potabilitzadores, on l'aigua es tracta per tal que sigui apta per al consum.
-Xarxa de sanejament: Recull aigües que provenen dels residus líquids dels habitatges i de les indústries, i les anomenem aigües residuals. El circuit d'aigües residuals va per la xarxa de clavegueres des de les cases fins a les depuradores i, després, als rius o al mar. A les depuradores s'eliminen els microorganismes patògens.
Cada habitatge també disposa de dos circuits independents. El d'aigüa potable comença a l'escomesa particular d'allà al comptador, amb una clau general de pas. I després es deriva per canonades fins a la caldera i les aixetes. Per altra banda, el d'aigua residual arriba fins al claveguerem pel baixant general de l'habitatge.

-Elements de la distribució d'aigua potable.
La distribució de l'aigüa per l'habitatge té lloc a través de canonades de coure o PVC. Com a entrades hi tenim les aixetes, els dipòsits o cisternes i la caldera. Cadascuna ha de tenir la seva clau de pas.
-Aixetes
Són els elements finals de la distribució. Amb elles regulem la quantitat d'aigua i la mescla d'aigua freda i calenta. Cada aixeta ha de tenir dues claus de pas, una per a l'aigua calenta i l'altra per a l'aigua freda. El difusor, mitjançant el qual aconseguim un diàmetre més gran de raig amb menys calb, n'és un element important.


-Dipòsits

El dipòsit du un mecanisme, senzill pero enginyós, que permet el seu ompliment immediatament després del buidatge.
Els dipòsits nous tenen un mecanisme de doble botó que permet la descàrrega parcial o total de l'aigua emmagatzemada. Això permet un estalvi considerable pel que fa al consum d'aigua.
-Elements de sortida d'aigües residuals.
L'evacuació d'aigües brutes o residuals de l'habitatge té lloc a través de canonades de PVC d'un diàmetre més gran que els utilitzades per a l'entrada d'aigua. L'element fonamental dels desguassos és el sifó.



-Sifons
Tots els desguassos disposen d'un sifó per eliminar les pudors. Són tubs amb forma d'U i sempre amb un nivell d'aigua que serveix de barrera per tancar el pas de les olors.

Activitats Tema 7

ACITIVITATS

9-.Enumera els tipus d'interruptor que s'utilitzen al quadre elèctric general de casa teva.

-Interruptor de control de potència.

-Interruptor diferencial.

-Dispositiu de tall.

-Interruptor general automàtic.

10-.Quan s'activa, desconnectant el circuit, un interruptor limitador de potència?

-Quan la potència de tota la casa supera el que pot soportar.

11-.Saps per què s'eleva la tensió a la sortida d'una central elèctrica?

Per evitar-hi càrregues elèctriques.

12-.Com t'ho faries per transformar la tensió a la inversa, i fer-la baixar?

-Les subestacions baixen els voltios a 230.

13-. Quines són les causes que poden fer que l'interruptor diferencial d'un circuit s'activi?

-Desfase d'un corrent a la seva senyal.

14-.Respon:

a) Com s'anomenen els tres cables de corrent d'una instal·lació elèctrica domèstica?

Groc: Terra. (Ratlles verdes i grogues).

-Blau: Neutre. 

-Negre: Fase. (De color marró,gris o negre).

15-. Pel que fa a la tensió elèctrica utilitzada a Europa, quines característiques en destacaries?

Cap, ja que només hi varia la forma dels endolls.

16-. Per a què serveix un interruptor automàtic magnetotèrmic?

Quan es produeix un excès de temperatura.

17-. Per a què s'utilitzen circuits diferents connectats a interruptors automàtics?

-Per controlar els diferents circuits que consumeixen.

18-.Com pots comprovar que la instal·lació de pressa de terra de casa teva funciona correctament?

Soltant-ne l'interruptor diferencial.

20-. Com detecta un interruptor diferencial, que hi ha un problema a la instal·lació?
Desconectando toda la instalació
.

21-. Respon:

a) Quines normes de seguretat molt importants has de tenir en compte si una persona rep una descàrrega elèctrica?

-Abans de tocar la víctima, s'ha de desconnectar l'interruptor general.

-Si no es pot accedir a l'interruptor general o no hi ha temps, cal moure la víctima amb l'ajut d'un objecte aïllant (una escombra de fusta, una cadira...). No utilitzis mai un objecte metàl·lic. No toquis mai directament a la víctima.

-Tots les cremades elèctriques han de ser examinades per un metge. Tot i que sembli lleu, el dany es pot estendre a teixits situats en capes molt profundes sota la pell.

-Si la víctima ha perdut el coneixement, cal avisar immediatament un metge,

b) Digues  algunes tasques de manteniment que cal fer per protegir els usuaris de la instal·lació elèctrica del seu habitatge.

-No connectar mai a la xarxa elèctrica aparells que estiguin mullats. Abans cal assecar-los bé.

-No manejar els aparells elèctrics amb les mans mullades i tampoc si anem descalços.

-Abans de fer qualsevol tipus de manipulació de la instal·lació elèctrica cal desconnectar i l'interruptor general.

-Mantenir sempre ens endolls i el terminal de connexió a la xarxa dels aparells elèctrics en bon estat.

-No obrir ni desmuntar mai electrodomèstics sense desendollar-los abans. I, en concret, mai s'ha d'obrir un televisor ni el monitor de l'ordinador (fins i tot desendollat, encara hi ha perill d'electrocució).

22-. Respon:
-a) Per què tots els aparells elèctrics d'una casa estan connectats en paral·lel?
Són funcionaments independents.
-b) Saps què podria passar si els electrodomèstics de casa estiguessin connectats en sèrie?
 Que es desconectarien tots a la mateixa vegada.

25-. Saps per què s'han de posar claus de pas a totes les aixetes?

-Per si hi ha una fuga en un punt concret.

3. El llenguatge de programació BASIC

Fins ara hem vist, bàsicament, programes que excuten les instruccions de manera seqüèncial, una darrera l'altra. Això no obstant, un dels aspectes més importants dels llenguatges de programació és el fet que puguin alterar aquesta situació i modificar l'ordre en què s'executen les instruccions. Hi ha unes ordres específiques per fer-ho: les instruccions de  control de flux.

-Les línies de programa
Per simplificar l'escriptura dels programes, BASIC dóna la possibilitat de numerar les diferents línies de codi escrit.
Un programa escrit en BASIC conté:
-Constants: Nombres que s'han introduït al programa amb les línies d'ordres.
-Variables: Dades que poden introduir altres persones, independentment del programmador, i amb les quals el programa efectua una sèrie d'operacions amb els resultats corresponents.
-Operadors matemàtics: Sumar, restar, multiplicar, etc.
-Ordres o comandaments: Es tracta d'accions concretes expressades en llenguatge BASIC.

La programació amb llenguatges d'alt nivell: LOGO

Un primer programa

L'objectiu nostre és escriure un programa que dibuixi un quadrat. Per aconseguir-ho, farem servir l'aplicació gratuïta MSWLogo.

1. La primera cosa que hem de dir a l'ordinador és que volem dibuixar. I això es fa mitjançant la instrucció BL (Baixa el llapis).

2. Ara que el tenim llest, hem de dibuixar un costat, i desprès, decidir-ne la mida. Suposem que sigui 100. Llavors li diem a l'ordinador que volem la tortuga avanci 100 unitats. La instrucció serà AV 100 (Avança 100) i el resultat, el dibuix d'una línia de 100 unitats de longitud.

3. Per dibuixar una altra perpendicular de la mateixa llargària, en primer lloc cal dir-li a la tortuga que giri 90 graus a la dreta. La instrucció corresponent és GD 90 (Gira dreta 90). I ja tenim la tortuga orientada en la direcció perpendicular.

4. Tot seguit, que avanci 100 unitats. Com ja sabem: AV 100.

5. Per dibuixar els altres costats, repetim dos cops els passos 3 i 4.

6. Per acabar, li diem que no volem dibuixar més i escrivim la instrucció: SL (Puja llapis).

Avantatges del control per mitjà d'un ordinador

Introducció:

Els avantatges que l'ordinador aporta pel que fa al control de sistemes complexos són múltiples. A més a més, la combinació dels ordinadors amb sistemes automatitzats permet fer funcionar instal·lacions complexes sense la intervenció directa de persones.
I si es produeix un incendi, una inundació o un escapament de gas o de substàncies tòxiques, s'activen a l'instant els sistemes d'avís o d'actuació immediata.

-Ordinadors d'agricultura.



Automatitza aspersors, sistemes d'humitat,etc.

-Seguiment de satèl·lits artificials.



S'encarrega de dirigir el funcionament de satèl·lits.

-Laboratori europeu de física.



Estudien les partícules amb pràctiques y ordinadors.

-Control del trànsit aeri.



Controlen els panels d'informació.

-Central Nuclear.



Controla la seguretat i àmbit nuclear.

-Taller d'arts gràfiques.



El tipus de control requerit o utilitzat.

-Predicció i alerta de terratrèmols.



Visualitzen imatges de les tempestes.

-Control del transit.



Controlen el tràfic i s'encarrega d'enviar senyals per comunicar-se.

-Sala de control i seguretat d'un museu.



Control de càmeres.
Sistema pels accidents o robatoris.

Tabla de gestión y control informático de viviendas

CONTROL Y ROBÒTICA. SISTEMA DE CONTROL Y ROBOTS CON CROCODILE-CLIPS

Somos propietarios de una vivienda que todavía no está acabada. Hemos de instalar varios sistemas que nos permitan automatizar distintas funciones que nos hará la vida más confortable.

Identifica los distintos sistemas de control que conforman la vivienda. Rellena esta tabla con todos los elementos que van a ser controlados, los sensores que condicionan su funcionamiento, que actuador va a accionar, si el sistema de control es lazo abierto o lazo cerrado, etc.

Casa Domótica

Serveis de telefonia i dades

Serveis de telefonia i dades

Els sistemes de telefonia presenten més serveis que la simple comunicació de veu; que és l'ús més freqüent. En funció de les prestacions del terminal, de l'operador de telefonia i de la tecnologia que es faci servir, gaudirem de més o de menys serveis.

Videotrucada - Skype

Navegació per Internet - Google

Xat - WhatsApp

Notícies -  El País

Localització - Google Maps

Control i robòtica. Sistema de control y robots con crocodile-clips

TIPOS DE SISTEMAS DE CONTROL
SISTEMAS DE CONTROL LAZO ABIERTO

Son sistemas que no monitorizan la variable controlada, por lo que no requieren de sensor.
No modifican su funcionamiento en función de las condiciones del entorno, siguen una secuencia de operación prefijada.
Ejemplos:
-Sistema de calefacción mediante temporizador (se conecta y desconecta a las horas determinadas).
-Puertas de garaje que se abre con mando a distancia.

SISTEMAS DE CONTROL LAZO CERRADO

Son sistemas que vigilan permanentemente la variable controlada y actúan en función de un posible cambio en dicha variable. Requieren obligatoriamente de su sensor para poder controlar la variable controlada. Modifican su funcionamiento en función de la información recogida por los sensores.
Todos los ejemplos vistos hasta ahora (como el detector de oscuridad) eran sistemas  en lazo cerrado.
Ejemplos: 
-Control de la temperatura de la calefacción por termostato.
-Barrera de parking que se eleva automáticamente al detectar un coche.




SISTEMAS DE CONTROL LAZO CERRADO:

Son sistemas que vigilan permanentemente la variable controlada y actúan en función de un posible cambio en dicha variable. Requieren obligatoriamente de un sensor para poder controlar la variable controlada. Modifican su funcionamiento en función de la información recogida por los sensores.
Ejemplos:
*Control de la temperatura de la calefacción por termostato.
*Barrera de parking que se eleva automáticamente al detectar un coche.




ACTIVIDADES:

1.- Indica si son lazos abiertos o cerrados.

a) Una puerta de un garaje que se abre con un mando a distancia y se cierra en 60 seg. Abierto.
b) Una puerta de un garaje que detecta el coche y se queda abierta si es necesario mas tiempo. Cerrado.
c) La cisterna automática de un cuarto de baño. Abierto.
d) El contestador automático de un teléfono. Cerrado.
e) Un radiador electrónico con termostato incorporado. Cerrado.
f) Un semáforo. Abierto

2.-Indica si son lazos abiertos o cerrados.

a) Control de la conexión de un radiador por un sistema de relojería que determina los periodos de conexión y desconexión del mismo. Abierto.
b) Control de la conexión  de un radiador con termostato. Cerrado.
c) Sistema de control de semáforos en función de la cantidad de trafico. Cerrado.
d) Semáforo normal. Abierto.
e) Llenado de un deposito que dispone de sensores de bajo y alto nivel. Cerrado.
f) Llenado de un deposito con un grifo incorporado que abre cada X tiempo. Abierto.

3.-Indica si son lazos abiertos o cerrados.

a) Sistema de depuración de una piscina mediante temporizador. Abierto.
b) Apertura automática de puertas en una oficina. Cerrado.
c) Alarma anti-incendios. Cerrado.
d) Lavadora con varios programas de lavado. Abierto.
e) Control de riego por humedad. Cerrado.
f) Alarma de inundación. Cerrado.
g) Activado automático del limpiaparabrisas del coche. Cerrado.
h) Robot rastreador que sigue una linea negra en el suelo. Cerrado.

Control i robòtica. Sistema de control y robots con crocodile-clips

LOS ROBOTS: UN EJEMPLO DE SISTEMA DE CONTROL.

Un robot es una máquina capaz realizar movimientos (transportar piezas, pintar, soldar, desplazarse) en función de la información captada por sus sensores.
En este sentido, un robot no sería más que un sistema de control donde la acción controlada es su cambio de posición de sus elementos (movimiento) en función de la información captada de su entorno mediante sus sensores.
Los primeros robots surgen por la necesidad de tener que realizar trabajos industriales de forma eficiente, de manera rápida, segura y con el menor esfuerzo posible. De hecho, actualmente el 90% de los robots son robots industriales. Sin embargo, también existen otras clases de robots. A continuación se existentes, y sus aplicaciones:

1) Robots industriales.

Los robots industriales se utilizan típicamente en fábricas e industriales para la realización de productos de serie, de calidad y de manera económica (por ejemplo, en fábricas de automóviles).
Los robots industriales suelen ser brazos robóticos poli-articulados y sedentarios  (no se desplazan), diseñados para moverse en su espacio de trabajo. Son robots capaces de repetir continuamente movimientos con gran precisión y eficiencia (soldar, pintar, recoger material, limpiar, pulir, etc.). Además se trata de máquinas muy flexibles, ya que pueden cambiar su forma de operar si cambia el producto que fabrican.



2) Androides.
Son robots que intentan asemejarse a los seres humanos. Su función es puramente experimental y divulgativa, y sólo se suelen ver en ferias y exposiciones. En la actualidad están muy poco desarrollados y su funcionalidad es muy limitada.


3) Robots para aplicaciones médicas.

Son las prótesis robóticas, y los recientes robots de asistencia en quirófano (como el robot cirujano Da Vinci).



4) Robots móviles.

Se trata de robots con gran capacidad de desplazamiento, acoplados sobre sistemas de propulsión (carros o plataformas móviles). Se desplazan sobre ruedas u orugas, y son controlados por medio de un mando a distancia, o de forma autónoma utilizando la información captada por sus  sensores. Se usan oleoductos, despliegue de cables submarinos, misiones de exploración (espacial, submarina o tras catástrofes), artificieros, realización de tareas domésticas, etc.
Ejemplos de robots exploradores.
Robots domésticos.

L'origen dels robots

L'origen dels robots

Es pot afirmar que, des de fa molt de temps, els humans hem intentat aconseguir màquines que funcionessin de manera automàtica i autònoma. Al segle II aC, el grec Tesibi era famós pels seu rellotges d'aigua amb figures que es movien.

Al llarg del temps s'han construït infinitat de ginys que inventaven d'alguna manera imitar i, fins i tot, rivalitzar amb les habilitats humanes. Leonardo Torres Quevedo és considerat un dels precursos de la intel·ligència artificial a Espanya.

El terme robot va sortir a la palestra per primer cop l'any 1921 a l'obra de teatre RUR de l'escriptor txec Karel Capek. Prové de la paraula txeca robota, que vol dir treballador. A l'obra hi surten màquines que desenvolupen la feina de les persones, i Capek les va anomenar robots.

L'origen dels robots

                                 

L'evolució dels robots

                                

Els robots actualment

                              

Control i robòtica. Sistema de control y robots con crocodile-clips

Introducción

¿Qué es un robot?

Cuando nos hacemos esta pregunta, casi todos imaginamos el característico robot de las películas, con forma humanoide, capaz de hablar y actuar de manera muy similar a una persona. Esta concepción que tenemos de los robots está muy influenciada por el cine y la televisión. En realidad, la tecnología actual está muy lejos de conseguir robots tan sofisticados. Sin embargo, estamos rodeados permanentemente por robots que utilizamos sin darnos cuenta para realizar tareas muy cotidianas para nosotros. Un ejemplo de robot actual sería un túnel de lavado: se trata de una máquina capaz de realizar un trabajo de limpieza de forma autónoma (sin intervención humana), que empieza a trabajar ´solo cuando detecta un coche en el túnel, y que adapta su funcionamiento a la forma de cada coche.
En general, un robot es una máquina capaz de realizar una acción o un trabajo de forma automática, pudiendo adaptar su actividad en función de la información que percibe de su entorno.

Cuestiones:

Realiza una lista de tareas que tú realizas a diario. Ahora piensa cuáles de esas tareas podría realizarlas fácilmente un robot adecuadamente programado, y qué tareas serían mucho más difíciles que las realizara un robot actual.

Sistema de control por temperatura. Activación de un motor o ventilador.

1-. ¿Qué acción realiza este sistema de control?

-Encender o apagar el motor en función de la temperatura.

2-. ¿Realiza este acción de forma automática o controlada por el ser humano?

-De forma automática.

3-. ¿Es capaz de variar su funcionamiento en respuesta a su entorno?

-Si.

4-. Piensa en los aparatos que utilizas a diario en tu casa, en los medios de transporte, o en el instituto, e indica algunos ejemplos cotidianos de sistemas de control o automatismos. Ejemplo: Contestador automático del teléfono.

-Horno, nevera, lavavajillas, etc.

Satèl·lite. Preguntas

1 ¿Que se necesita para ver televisión por satélite?

1-.Antena parabólica.

2-.LNB universal.

3-.Receptor de satélite.

4-.Televisor.

2 Aplicaciones que ofrecen los servicios por satélite. Buscar ej.

Servicios fijos
Teledifusión.
Servicios para telefonía móvil.
Servicios interactivos de banda ancha.
Comunicaciones protegidas.

3 ¿Para que sirven las aplicaciones del satélite?

Para la difusión directa de servicios de televisión y radio, telefonía y comunicaciones móviles

4 Cobertura de satélites en España:

68´5º E Intelsat 10: Este satélite tiene cobertura muy baja sobre la península y no está disponible en Canarias. Necesitaremos una antena motorizada, de 100/120 cms mínimo, para poder "bajar" el plato hasta esta posición, ya que las antenas fijas no ofrecen la posibilidad de captar satélites situados en estos extremos. Intelsat 10.

57º E NSS 12: Satélite con cobertura media sobre la península. Podemos captar el "Middle East beam" de este satélite. Beam

53º E Express AM 22: Satélite con buena cobertura en la península. Este satélite es de la flota de Eutelsat (Sesat 2) , pero es explotado comercialmente bajo el nombre de Express AM 22. Tiene cobertura en Canarias en su haz "S2" con parábolas a partir de 120 cms. Wide Europa Europa S2 

45º E Intelsat 12: Este satélite tiene una cobertura media- alta sobre la península. No tiene cobertura en Canarias. Europa.

42º E Türksat 2A - Türksat 3A: En el 2A, los haces "S1" principalmente y "West" cubren algunas zonas de la península, el Este y Centro principalmente, con parabólicas a partir de 100 cms. Es posible recibir ciertas frecuencias en el Sur de España a partir de 100/120 cms. No tiene cobertura en Canarias. West S1.

5 Cómo instalar y orientar una antena parabólica en astra.

Localització d'un punt en un mapa (Google Maps)

Per localitzar un punt determinat en Google Maps primer hi ha que accedir-hi a l'aplicació.Tot seguit, tenim que marcar una ubicació i al marcarla, ens dona l'opció de com arribar. Quan ho hem fet, posem per exemple el nostre carrer i ens diu quants quilómetres hi han desde un punt a un altre.
Aqui tenim un exemple en Google Maps:

Emissió i recepció de ràdio i televisió

Aplicacions del sistema GPS

Aplicacions del sistema GPS

Un sistema de posicionament té aplicacions múltiples:
-Localització exact de punts.
-Traçatge de rumbs i navegació per avions i vaixells.
-Vigilància d'icebergs i magmes volcànics.
-Control dels desplaçaments terrestres.
-I, a més, combinat amb la cartografia digital, permet crear rutes de trànsit, ubicar vehicles als mapes, planejar viatges, etc.
Podem dir que el GPS ha transformat la navegació i l'ha fet molt més accessible. I això també ha millorat el coneixement que actualment tenim del planeta. S'ha integrat perfectament a la vida quotidiana en incorporar-se als vechicles (automòbils, vaixells, avions...), l'obra civil, les activitat esportives (senderisme, ciclisme...), etc, i l'incorporen dispositius diversos: PDA, telèfon mòbil, ordinador portàtil, etc.

Alguns telèfons mòbils ja duen GPS incorporat.

Els receptors GPS autònoms ja duen els mapes carregats, que es poden actualitzar.

Algunes PDA duen un mòdul GPS incorporat.

Un receptor GPS també es pot connectar a un ordinador portàtil.

Protecció dels terminals mòbils

-Protecció dels terminals mòbils

Hi ha tot un conjunt d'elements que protegeixen els nostres aparells:
-Targeta SIM (Subscriber Identity Module). és un petit circuit imprès necessari per conectar el terminal a una xarxa telefònica. Funcions: control d'accés a la xarxa GSM, autenticació, personalització del servei, indicació de la despesa de la trucada i agenda de contactes. A la xarxa GSM, no cal la targeta SIM per trucar al telèfon d'emergències; 112.

-El PIN (Personal Identification Number). és el nombre de quatre xifres que ens cal per activar el terminal. S'associa al SIM i no pas al telèfon. Això permet que un sol terminal el puguin fer servir diversos usuaris canviant, només, la targeta SIM.

-El PIN 2. És un codi utilitzat per accedir a serveis especials.

-El PUK (Personal UnbloKing code). És un codi que desbloqueja la targeta SIM quan s'introdueix un PIN incorrecte més de dues vegades.

-El codi IMEI (Internacional Mobile Equipment Identity). És un codi únic de 15 xifres, associat al telèfon i no pas a la targeta, que fan servir els operadors per identificar els seus terminals a la xarxa. Si ens prenen el mòbil, podem evitar que facin trucades, amb qualsevol tipus de targeta, gràcies a aquest codi.

La telefonía. Presentación con Google Drive

Casas inteligentes Domótica

Control d'un sistema domòtic

Ara hem de dissenyar el circuit de control d'un sistema domòtic mitjançant el qual es pretén millorar el confort tèrmic i lumínic d'un espai, i ho farem de la manera següent:
-S'hi ha presència i la temperatura baixa per sota dels 20 C s'encendrà un calefactor, excepte si la finestra és oberta.
-Si també hi ha presència i es fa fosc, bé sigui pels núvols o perquè s'inicia el vespre, s'encendrà una bombeta.
Farem servir portes NOT, OR i AND de dues entrades.

Taula de Valors:
0 0 0 0 = 0 0
0 0 0 1 = 0 0
0 0 1 0 = 0 0
0 0 1 1=  0 0
0 1 0 0 = 0 0

Circuit amb portes lògiques per controlar la humitat

Introducció

Imaginem-nos un dispòsit subterrani d'aigua el nivell d'ompliment del qual ens interessa conèixer en tot moment. Al seu interior hi col·locarem tres sensors d'humitat connectats a un circuit de control que araens proposem dissenyar.

Desenvolupament

Els display de set segments se solen comercialitzar amb un codificador BCD (decimal codificat binari) incorporat, que disposa de 4 terminals d'entrada que hem etiquetat com a D0, D1, D2 i D3.
A continuació, la taula de la veritat recull el funcionament del circuit de control:

Una implementació possible amb portes NOT, OR i AND amb dues entrades:

Amb la finalitat d'utilitzar el nombre més petit possible de portes i que, per tant, el nostre circuit sigui més barat, hem tingut en compte els termes comuns en les funcions implementades per no repetir-ne la implementació:

a) S3 i D2 són idèntiques; així doncs, hem unit els seus terminals jaa que les dues han de rebre la mateixa informació.
d) D1 es pot obtenir afegint a D3 els termes S3·S2·S1 i S3·S2·S1.
c) D0 comparteix amb D1 el terme S3·S2·S1.

Sistema de seguritat

V1  V2     I    T

0      0       0    0

0      0       1    0

0      1       0    0

0      1       1    1

1      0       0    0

1      0       1    1

1      1       0    0

1      1       1    1

Portes Lògiques Cinta Transportadora

Taula de Valors:

0 0 0 = 0

0 0 1 = 0

0 1 0 = 1

0 1 1 = 0

1 0 0 = 1

1 0 1 = 0

1 1 0 = 1

1 1 0 = 1

1 1 1 = 0

 

La cinta transportadora tiene un límite de peso. Si se sobrepasa el límite porque hay mucho peso, la cinta se detiene.

Taula de la veritat